Fa uns dies a Facebook vaig fer l’afirmació: “Els Txarango són el Reggaeton català“. Vaig voler fer amics… Bé, com no us ho creieu, he fet un exercici perquè veieu que no vaig gaire desencaminat.

Agafem una cançó de Txarango, concretament, “Una lluna a l’aigua” i la compararem amb la “Gozadera” de Gente de Zona.

D’entrada analitzem la lletra. Una estrofa de Txarango, diu:

“Busco la clau del teu regne amb les cançons.
Vull descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, robar-te l’aire
i tremolar tots dos com una lluna a l’aigua.”

Mentre que una estrofa de Gente de Zona, diu:

“La cosa esta bien dura, la cosa esta divina
Perú con Hondura, Chile con Argentina
Panamá trae la zandunga, Ecuador Bilirrubina
Y Uruguay con Paraguay, hermano con Costa Rica.”

Les dues, com podem comprovar amb connotacions sexuals, típica característica de les cançons Reggeaton. Ara centrem-nos en els acords, veure-ho que no hi ha tanta diferència harmònica…

Mentre que la de Txarango fa:

LAm              FA
Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
DO
Vine aquí, balla amb mi,
SOL
balla com una lluna a l’aigua.
x2

LAm FA DO SOL x4

LAm
Busco el batec de la terra,
                DO
de la teva pell amb la meva,
la vida que passa a través nostre.
REm                   SOL
Busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies.

La de Gente de Zona, fa:

 Am
Y se formó la gozadera
  F               C
Miami me lo confirmó
G                     Am
Y el arroz con habichuela
        F              C
 Puerto Rico me lo regaló
G                  Am
Y la tambora merenguera
      F            C
Dominicana ya repicó
G
Con México, Colombia y
     Am
Venezuela
        F
y del caribe somos
     C
tú y yo

Què en penseu?

Amb això no vull dir que no m’agradin els Txrango, ni tampoc dic que m’agradi el Reggaeton…

En fi, ja direu! 🙂

Anuncis